Dies 15 i 16 d'octubre
EL SILENCI ABANS DE BACH
Espanya. 2007. Experimental (102’) (en català)
Director: Pere Portabella
Intèrprets: Àlex Brendemühl, Féodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio, Georg C. Biller, Antonio Serrano, Ferrán Ruiz, Georgina Cardona, Franz Schuchart, Jaume Melendres, Christian Atanasiu.
Passeig pels segles XVIII, XIX i XX, a partir d'apunts quotidians de la vida del mestre de Lepzig. Pere Portabella ha concebut una successió de quadres –memorables els del camioner que interpreta Bach amb una harmònica en plena autovia, o la ja famosa dels cel•listes tocant les Variacions Goldberg en un vagó de metro en marxa-, que componen una obra inclassificable i difícil de definir. Una reflexió sobre el treball de la creació musical i la inspiració que, com totes les pel•lícules d’aquest director des de fa 30 anys (“No compteu amb els dits”, “Nocturn 29”, “Vampir cuadecuc”, “Pont de Varsòvia”), ens proposa un cinema despullat d'anècdota però viu i palpitant.
EL SILENCI ABANS DE BACH
Espanya. 2007. Experimental (102’) (en català)
Director: Pere Portabella
Intèrprets: Àlex Brendemühl, Féodor Atkine, Christian Brembeck, Daniel Ligorio, Georg C. Biller, Antonio Serrano, Ferrán Ruiz, Georgina Cardona, Franz Schuchart, Jaume Melendres, Christian Atanasiu.
Passeig pels segles XVIII, XIX i XX, a partir d'apunts quotidians de la vida del mestre de Lepzig. Pere Portabella ha concebut una successió de quadres –memorables els del camioner que interpreta Bach amb una harmònica en plena autovia, o la ja famosa dels cel•listes tocant les Variacions Goldberg en un vagó de metro en marxa-, que componen una obra inclassificable i difícil de definir. Una reflexió sobre el treball de la creació musical i la inspiració que, com totes les pel•lícules d’aquest director des de fa 30 anys (“No compteu amb els dits”, “Nocturn 29”, “Vampir cuadecuc”, “Pont de Varsòvia”), ens proposa un cinema despullat d'anècdota però viu i palpitant.
.jpg)
1 comentari:
hi havia gent que va marxar, es van pirar del cine. ho entenc. però per mi va ser una molt bona peli, moltes sorpreses, una fotografia genial i una narració extranya. especialment recomanable als amants de la música. la millor escena per mi la del grup de contrabaixos tocant al metro, brutal.
Publica un comentari a l'entrada